L'entorn de programació

De El raconet d'en Jordi

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

PICAXE Programming Editor

Una de les principals avantatges dels PICAXE és l'entorn de programació gratuït Programming Editor[1] . Actualment funciona en les diferents versions de Windows (Windows 98 ..., Windows XP i Windows Vista), fins i tot emulat des de GNU/Linux amb el Wine.

Aquest editor permet treballar en diagrames de flux i BASIC [2] . Es pot canviar el llenguatge de la interfície, i el castellà es una de les opcions actuals.

També permet fer simulacions dels programes, fins-i-tot amb plaques virtuals.

Podem descarregar aquest programari de la web del fabricant, accedint-hi per la interfície anglesa per aconseguir la darrera versió. Una vegada instal·lat, hauríem de canviar l'idioma a castellà, així com seleccionar el port sèrie on tenim connectat el cable de programació. També és interessant activar el ressaltat en colors de l'editor BASIC, així com la versió millorada (Enhanced) del compilador. Ho trobarem tot al menú Ver -> Opciones.

Utilitzant PICAXE Programming Editor des de GNU/Linux amb WINE

Wine necessita tenir copiat el fitxer MFC40.DLL a /home/usuari/.wine/device_c/windows/system32/.

Per altra banda, per programar els PICAXE directament des d'aquest entorn emulat amb WINE cal configurar correctament el port sèrie a WINE:


ln -s /dev/ttyS0 /home/usuari/.wine/dosdevices/com1

on usuari és el nom de l'usuari des del qual treballem.

Linaxepad

Axepad és un nou programari multiplataforma desenvolupat per Revolution Technologies. Existeixen version per Linux, Mac i Windows. La versió per GNU/Linux s'anomena Linaxepad [3] .

Si bé encara no és tan potent com el PICAXE Programming Editor, segur que amb noves versions el trobarem igual d'útil.

A nivell de BASIC la funcionalitat és semblant, malgrat li manca la traducció a altres idiomes. Per ara no permet la simulació, ni tampoc podem programar amb diagrames de flux, però és una bona eina si treballes des de GNU/Linux.

Cal tenir GTK2.8 o superior. Si tens una versió de 64 bits (com és el meu cas amb Debian Squeeze), cal instal·lar el paquet ia32-libs-gtk[1].

Imatge:Linaxepad1.png

Drivers per al cable de programació USB AXE027

Si utilitzem el cable USB, caldrà instal·lar prèviament els drivers, disponibles a la pestanya Software de la web del fabricant, i fixar-nos quin port sèrie ens han creat, ja que en realitat aquest cable porta al seu connector un circuit integrat que fa la conversió USB/RS-232C.

A GNU/Linux no ens caldran drivers, però si configurar el sistema per que reconegui correctament aquest maquinari. Només hem de crear com a root un fitxer de text a /etc/udev/rules.d/ amb el nom 99-axe027.rules amb el següent contingut:

# /etc/udev/rules.d/99-axe027.rules
# contains axe027 udev rule to patch default
# FTDI product id to AXE027 product id (0xbd90)
SYSFS{idProduct}=="bd90", SYSFS{idVendor}=="0403", RUN+="/sbin/modprobe -q ftdi_sio product=0xbd90 vendor=0x0403"

Aquesta configuració serà efectiva la propera vegada que reiniciem el sistema. Si volem activar-la immediatament només cal fer com a root


udevcontrol reload_rules

o


udevadm control --reload_rules

o


udevadm control --reload-rules

depenent de la versió de GNU/Linux que tinguem instal·lada.

Amb això tindrem el port sèrie /dev/ttyUSB0 (o /dev/usb/ttyUSB0, segons la versió de GNU/Linux) que haurem de triar a la configuració del Linaxepad. També haurem de donar permisos dial-out (uucp) als usuaris per poder treballar amb aquest port, o bé canviar els permisos d'aquest port a 666.

Si treballem amb el Programming Editor amb Wine, ens caldrà copiar el programa en BASIC i enganxar-lo en el Linaxepad per a programar el xip.

Els registres

Sigui quin sigui el nostre llenguatge de programació (diagrames de flux o BASIC), necessitarem unes variables on emmagatzemar valors, treballar amb comptadors ...

La seva mida potser d'un byte (b0, b1 ...) que permeten treballar amb números de 0 a 255 o emmagatzemar un codi ASCII.

Aquests bytes es poden agrupar en words (w0, w1 ...) que en realitat són les parelles de bytes b1:b0, b3:b2 ... i que permeten emmagatzemar números del 0 al 65535. Cal recordar que w0 és en realitat la parella b1:b0, de forma que si modifiquem w0 estem modificant a la vegada b1 i b0.

Depenent del PICAXE utilitzat tindrem més o menys registres.

També podem accedir als bits individuals de b0 i b1, així com als de les entrades i sortides (registre pins): bit7, bit6 ... bit0, bit15, bit14 ... bit8, pin4, pin3 ... pin0.




  1. En el moment d'escriure aquesta revisió hem utilitzat la versió 5.2.7
  2. Si bé a la versió 5.0.5 del Programming Editor es va introduir poder treballar amb diagrames de portes lògiques, aquest mode va ser eliminat en versions posteriors
  3. En el moment d'escriure aquesta revisió hem utilitzat la versió 1.0.0



Tornar a l'índex