Pràctica: Llei d’Ohm. Efecte Joule#
Objectius#
Aprendre a utilitzar una font d’alimentació de laboratori.
Identificar el valor nominal d’una resistència amb el codi de colors.
Distingir entre valor nominal i valor real d’una resistència.
Comprobar la linialitat de la llei d’Ohm per a una resistència de pel·lícula metàlica.
Observar la variació quadràtica de l’efecte Joule amb la tensió.
Observar la producció de calor per efecte Joule.
Recol·lecció i anàlisi de dades experimentals. Interpretació. Mètode gràfic i mètode de regressió linial.
Observar el perill d’excedir els valors màxims de dissipació d’una resistència. Reconeixer l’olor tipic del component en aquest cas, que ens pot ajudar a reaccionar correctament en el nostre entorn quotidià.
Material#
Font d’alimentació regulable 0-20 V 1 A
Resistència de pel·lícula metàl·lica \(100 \Omega, tolerància \pm 5 \%, 1/4 W \)
Multímetre
Pinzes de cocodril
Cables de connexió
Comprovacions#
Comprovem que la resistència té un valor nominal 100 𝛺 i una tolerància del 5% llegint la codificació de colors que porta aquesta resistència.
Amb el multímetre configurat com a ohmímetre mesurem el valor real i comprovem qu està dintre del marge de tolerància
tol = 5/100
Rnom = 100
marge = tol*Rnom
Rmin = Rnom - marge
Rmax = Rnom + marge
Rmin, Rmax
(95.0, 105.0)
Recollida de dades#
Amb la font d’alimentació aplicarem diferents tensions i mesurarem la tensió i la intensitat, valors mesurats amb els quals calcularem la resistència i la potència dissipada.
Fins als 5 V podem treballar segurs: teòricament la potència generada és \(P = \frac{U^2}{R} = \frac{5^2}{100} = 0,25 W\), potència que pot dissipar la resistència (1/4 W). Per valors superiors anirem amb compte. A 7 V podem tocar la resistència uns segons i veurem com s’escalfa, està dissipant pràcticament el doble del valor nominal. Per valors superiors no toqueu; sobre els 12-15 V la resistència no pot dissipar la potència generada: comença a emetre un olor característic a cremat i finalment es crema amb flama.
U [V] |
I [mA] |
R [\( \Omega\)] |
P [mW] |
---|---|---|---|
1,0 |
10,83 |
||
2,0 |
20,6 |
||
3,0 |
31,1 |
||
4,0 |
41,8 |
||
5,0 |
52,0 |
||
7,0 |
72,8 |
||
10,0 |
105,7 |
||
12,0 |
128,3 |
||
15,0 |
163,7 |
Anàlisi de les dades#
U = [1.0,2.0,3.0,4.0,5.0,7.0,10.0,12.0,15.0]
I = [10.83,20.6,31.1,41.8,52.0,72.8,105.7,128.3,163.7]
R = [] #Create empty list
P = [] #Create empty list
print ("U [V]","I [mA]","R [Ω]","P [mW]")
for i in range(0, len(U)):
P.append(U[i]*I[i])
R.append(U[i]/I[i]*1000)
print(U[i],I[i],round(R[i]),round(P[i]))
U [V] I [mA] R [Ω] P [mW]
1.0 10.83 92 11
2.0 20.6 97 41
3.0 31.1 96 93
4.0 41.8 96 167
5.0 52.0 96 260
7.0 72.8 96 510
10.0 105.7 95 1057
12.0 128.3 94 1540
15.0 163.7 92 2456
import matplotlib.pyplot as plt
import numpy as np
plt.figure(figsize=(12, 4))
plt.subplot(121)
plt.plot(U, I, 'bo')
plt.xlabel('U [V]')
plt.ylabel('I [mA]')
plt.title("Llei d'Ohm")
plt.grid(which = "both")
plt.minorticks_on()
plt.subplot(122)
plt.plot(U, P, 'ro')
plt.xlabel('U [V]')
plt.ylabel('P [mW]')
plt.title("Efecte Joule")
plt.grid(which = "both")
plt.minorticks_on()
plt.show()
Fixeu-vos en la dependència linial a I(U) ila dependència quadràtica de P(U)
Conclusions#
Podem fer una estimació de R amb el pendent d’una recta que ajusti els punts experimentals a I(U)
Un mètode molt utilitzat és la regressió linial, que trobareu a qualsevol calculadora científica
from scipy.stats import linregress
m, b, r, *_ = linregress(U,I)
m,b,r, r**2
(10.874164677804297,
-1.6384128878281672,
0.9996961450433066,
0.9993923824144479)
plt.figure(figsize=(6, 4))
plt.plot(U, I, 'bo')
plt.axline(xy1=(0, b), slope=m, label=f'$y = {m:.1f}x {b:+.1f}$', linestyle='--', color='r')
plt.xlabel('U [V]')
plt.ylabel('I [mA]')
plt.title("Llei d'Ohm")
plt.legend()
plt.show()
Rexp = 1/m*1000
Rexp
91.96108663326949
Es a dir, podem estimar la resistència en \(R \simeq 92 \Omega\)